El 2018, Liliane Felix va emprendre un viatge cap a l’Àfrica. Durant la seva estada a Uganda, on va viure durant 2 anys, va quedar profundament impressionada per la força, dignitat i resiliència de les dones ugandeses, però també va ser testimoni directe de les múltiples barreres —culturals, socials i estructurals— que les mantenien invisibles i vulnerables.

El punt d’inflexió va arribar amb un gest aparentment senzill: la compra d’una motocicleta. El que per a ella era un mitjà de transport comú o fins i tot d’oci, a Uganda es va convertir en una veritable eina de llibertat i independència. La motocicleta li va permetre arribar a llocs inaccessibles pel transport públic i sentir-se segura.

La ràpida urbanització a Uganda, com a molts altres països africans, havia augmentat la necessitat de mobilitat i accés al transport públic de la població. Tanmateix, no s’havia desenvolupat la infraestructura necessària per oferir un servei públic segur i sostenible. Davant la manca de resposta del servei públic, havia sorgit el transport privat informal, principalment en forma de mototaxis coneguts com a boda-boda, que s’havien convertit en el mitjà de transport més utilitzat per la població.

Liliane va observar que gairebé tots els conductors de motocicletes comercials (boda-boda) eren homes i es plantejaven les següents qüestions: la limitació de l’accés de les dones a aquest sector laboral i, per tant, a obtenir ingressos per aquesta via, i el risc per a les dones de viatjar per aquest mitjà, que les convertia fàcilment en objectius de violència de gènere. Per tant, la dificultat de la mobilitat segura per a les dones limitava la seva autonomia personal i l’accés al mercat laboral en general.

Davant d’aquest fet, Liliane va reconèixer el potencial transformador de les motocicletes, conegudes localment com a bodabodas, en la creació d’oportunitats per a les dones. Tot i això, també va veure la necessitat urgent de fer-ho de manera sostenible. Amb el creixement de les ciutats d’Àfrica i la crisi climàtica a l’abast, la visió es va fer clara: empoderar les dones a través de la mobilitat de transport, però fer-ho d’una manera que protegeixi el planeta: adoptant la mobilitat elèctrica.

Uns anys més tard, i amb una dedicació inquebrantable, Liliane, amb el suport d’unes quantes voluntàries d’Europa que creien en la seva visió, va fundar Women Rising for Africa (WRA), llançant el seu programa insígnia, Women on Wheels (WOW). Aquesta iniciativa va ser dissenyada per proporcionar a les dones no només accés a motocicletes, sinó també les habilitats, la formació i la confiança per conduir-les. A través de WOW, les dones de tota Àfrica estan recuperant mobilitat segura, independència i oportunitats ecològiques. Ara poden navegar lliurement per les seves comunitats, accedir a l’educació i a la feina, donar suport a les seves famílies i liderar la transició cap a un transport sostenible.